Ahir vam esmorzar al jardi de l'hotel i despres va venir en Dawa Lama a fer-nos el brieffing del trekking. Ens ho va explicar tot fil per randa i ens va donar molt bona impressio: molt professional. Despres ens va portar els petates (ai si ho haguessim sabut... ja no haguessim hagut de comprar-lo a Barcelona!!... ggrrr). Seguidament vam anar a omplir els petates i els sherpas van venir a comprovar que tinguessim tot el material correcte. La Cris i jo vam passar l'examen les primeres i amb molt bona nota! ;-)
A les 17h en Dawa ens tenia preparat un tour turístic per veure dos llocs molt importants a Kathmandu: el temple del riu, a on cremen els morts (vam veure el final d'una cremació) i la Stuppa mes gran de Nepal. Un lloc màgic, d'aquells que de seguida t'hi trobes bé... té una aura especial, indescriptible! I no vaig ser la única en notar-ho, eh?
A la nit vam quedar per sopar amb l'Oriol i en Ramon, que acabaven d'arribar a Ktm, i faran la major part del trekking amb nosaltres. Al sopar i tambe se'ns va unir un altre amic: en Xavi Arias! Va ser un sopar molt divertit, amb tants amics! I despres de sopar, una mica de copeo al Tom & Jerry! jejeje... ;-)
Avui al mati el teniem lliure fins les 16h, que hem quedat amb l'Oriol per anar a veure l'orfelinat que han construit amb Mountaneers For Himalaya.
Al mati, la Cris i jo hem aprofitat per anar a donar un vol per Durbar Square (una plaça plena de Pagodes) i despres ens hem firat una estoneta anant de compres... i com no, regatejant tot el que podiem! ;-)
Despres ha arribat l'hora d'anar a veure l'orfelinat. Hem arribat i ens han rebut amb els mocadorets tradicionals. Els nens eren super-monos, timids i molt ben educats. Primer ens han ensenyat els edificis i despres en Quino i en Pep els han fet una xerrada sobre higiene i com rentar-se be les mans. Els nens estaven super-concentrats i atents, i quan els ha tocat rentar-se les mans, la nostra sorpresa ha sigut que ho feien millor que els propis cirurgians!!! Despres, per acabar la xerrada, jo els he ensenyat la tornada del Puff, en angles, i tots la han cantada! Despres els he demanat que ens cantessin una canço en nepali, ha sigut molt guay! (tot i que no hi hagut manera de saber què volia dir...) I quan ja anavem per acabar "l'acte", ells han dit que encara volien cantar una altra canço: i tots junts s'han arrencat amb el We Are The World! Jajaja, ha sigut boníssim, Aquesta si que la ham pogut cantar tots junts!
En definitiva: una experiència molt xula. Esta super-be tota la feina que MFH esta fent amb aquests nens.
I ara ja estem a l'hotel, preparant-nos pel vol a Lukla de demà... veurem si tenim sort de sortir, ja que porten 3 dies de vols anulats per mal temps... i resulta que, casuamitats de la vida: entre les persones que s'esperen també hi ha l'Oscar Cadiach, amb un grup de gent. Hem quedat de veure'ns dema al mati a l'aeroport. A veure si tots tenim sort!
Namasteee,
Moni & Cris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada