El vol, de nomes de 30 minuts de durada, es una meravella: a ma esquerra vas veient tots els vuit-mils com treuen el cap per sobre dels nuvols... impressionant!!!
Pero despres de les fabuloses vistes i algun sotrac, arribava el moment mes temut per tots: l'aterratge. La pista es realment petita i fa molta pujada. Quan l'avioneta enfila cap a la pista, penses que es del tot impossible que pugui aterrar alla... però noi, aquests pilots fan meravelles i logren aterrar sense cap mena de problema! A les 7h en punt hem aterrat a Lukla. Aixo si, els crits de celebracio de tots els que anavem dins, un cop ja haviem aterrat, crec que s'han sentit des de Barcelona!
Un cop a Lukla, els nostres guies Dawa i Kami (o Ankawa, tal com l'ha batejat en Guillem, que aixo dels noms li costa...;-) ens han dit d'anar a esmorzar a un Lodge d'aquests de fusta, tan xulos. Evidentment ens ha semblat una idea fantàstica, ja que des de les 4h que ens haviem llevat, encara no haviem menjat res. L'esmorzar estava super-be, tots ens pensavem que en aquest viatge passariem gana, i tot el contrari... fins ara ens estem fotent uns tecs que deu n'hi do! Aquests sherpes cuinen de conya!
Despres d'esmorzar ja hem començat a caminar: per fi!! El cami des de Lukla fins a Phakding fa baixada i el trekking es molt suau, nomes son unes 4 horetes de caminada, parant a dinar entremig. El cami es precios, molt ben adoquinat i va serpentejant entre coníferes de diferents espècies i rododendrons en flor. Durant el recorregut vas passant alguns monestirs, stuppas, pedres pintades amb mandales, etc... Tambe hi ha banderoles tibetanes per tot arreu, inclus penjades pel mig del bosc, creuant tota la vall... no s'enten com ho deuen fer! Tambe hi ha molts ponts penjants, alguns d'ells fins i tot fan un cert "yuyu" de passar, ja que salven una bona alçada i si mires avall... jejeje...
Per un dels poblets que hem passat hem assistit a un esdeveniment curios: un enterrament budista. La escena era molt impactant i ens hem quedat a mirar-la una estonas: una corrua de gent (monjos i no monjos) pujaven cap a la muntanya en fila india. El cos el portava un portejador i anava embolicat amb mocadors de seda blancs. Un altre portejador portava la llenya i la gasolina. Mentrestant uns monjos tocaven els corns i les trompetes i uns altres portaven les banderes. Era una cerimonia molt tranquilitzant, totalment fusionada amb la naturalesa i sense cap mena de plor ni angoixa. Aquesta gent crec que saben agafar-se la mort molt millor que no pas nosaltres.
Finalment a les 14:30h hem arribat a Phakding, un poble bastant grandet. El nostre lodge esta a l'altra banda del riu i hem creuat un llarg pont per arribar-hi. Es un lloc super-agradable, despres de sopar a les 18h, hem anat desfilant tots cap al sobre, ja que les poques hores de son de la nit anterior es notaven...
Dema ens toca ruta cap a Namche Bazar, la capital del pais dels Sherpes. Ens han dit que son unes 6 horetes de caminada, amb una pujada final de 600m de desnivell, bastant empinada... ja veurem!
Una abraçada i fins la propera!
Namaste,
Moni & Cris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada